ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
ANTECEDENTS
El Garraf que és una comarca petita en extensió (184,13 Km2) té com a nucli més habitat Vilanova i la Geltrú.
Vilanova i la Geltrú, ciutat costanera situada a 45 km de Barcelona, és la capital de la comarca del Garraf. Compta amb 54.432 habitants censats l'any 2001. Els pobles i ciutats que l'envolten i que formen part de la comarca són: Sitges, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Olivella. Els habitants d'aquests nuclis visiten la capital amb freqüència. El nivell de renda mitjana dels habitants de la comarca és mitjana - mitjana alta. A Sitges hi ha una alta implantació turística estrangera i a la resta de la comarca un molt bon establiment turístic nacional.
Vilanova i la Geltrú té una acceptable implantació Industrial i de Serveis.
El creixement de la comarca els últims 31 anys ha estat molt important:
| Habitants | 1970 | 2001 | % Creixement |
| Vilanova | 35.714 | 54.432 | 48,25 |
| Sitges | 11.451 | 20.554 | 179,49 |
| Sant Pere de Ribes | 5.291 | 23.216 | 438,78 |
| Cubelles | 1.563 | 7.400 | 473,44 |
| Canyelles | 405 | 2.100 | 518,51 |
| Olivella | 115 | 1.200 | 1.043,47 |
| Total Comarca | 54.539 | 108.902 | 199,67 |
Tots els estudis que s'han de realitzar sobre el creixement de la ciutat han de tenir present el model de sostenibilitat per assegurar el seu desenvolupament equilibrat. El creixement ha de ser de forma equilibrada considerant les necessitats socials, econòmiques i ambientals, fugint del creixement desmesurat que fomenti el model de ciutat dormitori, potenciant la diversitat d'usos i integrant el sector terciari i el residencial en les noves zones de creixement urbà.
La realitat ens ha portat que els preus del sòl, tant industrial com residencial urbanitzat, siguin d'una mitjana excessivament alta per a instal·lar indústries, la prova és que a tots els polígons industrials que s'han dut a terme (que a més a més estan tots venuts, ocupats la majoria per magatzems i comercial) només s'hi ha creat una sola indústria.
La mitjana de venda del valor del sòl industrial urbanitzat és aproximadament d'unes 21.500 pts/m2.
La mitjana del valor de la repercussió del sòl per m2 de sostre residencial és aproximadament d'unes 70.000 pts/m2.
Aquests preus comencen a ser alts per ser només una ciutat industrial.
Per la influència de la costa, l'atractiu de la pròpia ciutat i les circumstàncies comentades als paràgrafs anteriors, cada vegada és més necessari el replantejament del tipus de ciutat a la qual estem abocats, que és una ciutat de serveis, sempre mantenint la indústria existent i ampliant-la amb petita i mitjana indústria i tot el terciari possible.
Un dels condicionaments de les ciutats de serveis és tenir unes bones zones d'aparcament.
A la ciutat de Vilanova i la Geltrú no s'ha desenvolupat un model sostenible de la mobilitat que integri eficaçment els desplaçaments per la ciutat amb mitjans individuals amb el transport col·lectiu.
Aquest document només pretén plantejar la possibilitat de crear places d'aparcament als solars públics, amb el mínim cost possible.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
POBLACIÓ POTENCIAL
Per tot el que s'ha manifestat, entrem en matèria començant amb un seguiment dels habitants que ocupen la nostra ciutat d'una forma o d'una altra.
Existeix un fenomen de mobilitat de població ambulant a Vilanova, ja que el barri de les Roquetes de Sant Pere de Ribes és confrontant amb la nostra ciutat, amb una població de 14.000 habitants, dels quals el 50% es desplacen, diàriament, per raons de treball, compres, etc. a Vilanova.
També existeix una realitat especial, ja que al municipi de Vilanova i la Geltrú hi ha 35 urbanitzacions marginals amb una superfície d'ocupació de 219 hectàrees = 2.190.000 m2. Amb una població potencial d'uns 9.000 habitants, dels quals estan censats només uns 630. Encara que en realitat hi viu molta més gent de la censada, composta majoritàriament per jubilats que tenen com a segona residència Vilanova, però empadronats a Barcelona o a l'àrea metropolitana per seguir tenint importants descomptes als FFCC i Transports Metropolitans.
Amb tots aquests antecedents, considerant que la ciutat de Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf, en aquests moments té una població empadronada estable de 54.432 habitants i, considerant que el barri de les Roquetes té uns 7.000 habitants que es desplacen diàriament a Vilanova i, que les urbanitzacions marginals tenen un potencial residencial fix d'uns 3.000 habitants, més el potencial foraster (unes 3.000 persones) que per qüestions professionals i comercials acudeixen a la nostra ciutat: tenim una població potencial diària actual al voltant de les 70.000 persones.
El Pla General que està en tràmit d'aprovació definitiva calcula una ocupació per habitatge de 2,75 habitants. L'ocupació avui per habitatge és de 3,20 habitants.
El Pla General preveu la creació de 13.506 habitatges el primer quatrienni. Una ocupació per habitatge de 2,75 habitants suposaria un increment de població de 37.141 habitants
Si en la realitat l'ocupació dels habitatges fos com ara de 3,20 habitants, al primer quatrienni el creixement seria de 43.220 habitants, més els actuals 54.432 resulta una població de 97.652 habitants. Sense comptar el PERI Pirelli Mar, que seran 1000 habitatges més, o sigui 3.200 habitants. Si es compleixen les previsions del Pla General al final del primer quatrienni Vilanova pot superar els 100.000 habitants.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
EL PARC MÒBIL DE VEHICLES
Segons fons municipals, el parc mòbil corresponent als habitants censats a Vilanova l'any 2000 és de 33.600 vehicles
La realitat és que a Vilanova circulen 33.600 vehicles (9.200 són motocicletes i 20.895 turismes.) de tracció mecànica dels habitants censats a Vilanova. A aquests cal afegir-hi els que utilitzen els 7.000 habitants de les Roquetes per desplaçar-se a Vilanova, més els vehicles de les persones que viuen a les urbanitzacions marginals i no estan empadronades a la nostra ciutat i els 3.000 forasters que per qüestions de feina es desplacen a la nostra ciutat.
Tenint només en compte el creixement proporcional de vehicles "vilanovins", segons el creixement de la població estimat a l'apartat anterior, tindrem que d'aquí a quatre anys el parc mòbil pot arribar a superar els 62.000 vehicles. A aquests haurem de sumar-hi els "no vilanovins".
Amb totes aquestes dades, el futur, quant a trànsit interior i a necessitats d'aparcament, és com a mínim preocupant.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
APARCAMENTS I ESTACIONAMENTS
La realitat és que a Vilanova hi ha poques zones d'aparcaments públics, amb la complicitat de l'Ajuntament per no crear zones d'estacionament.
Considerem que no són el mateix les zones d'aparcament a la via pública i les zones d'estacionament en recintes reservats.
Els aparcaments a la via pública haurien de ser tots transitoris, és a dir de curta durada.
Els aparcaments on els vehicles queden estacionats i sense conductor, i normalment per més temps que a l'aparcament a la via pública, poden ser públics o privats.
A Vilanova només hi ha aparcaments públics per estacionar vehicles al Mercat, a la Plaça Peixateria i, a l'aire lliure, al carrer Tetuan, al carrer Coroleu (CAP Vilanova I) i a l'avinguda Cubelles cantonada Balmes, amb una capacitat aproximada de 650 places entre tots.
Se n'han creat alguns de privats al carrer Coroleu i Francesc Macià amb una superfície aproximada a la dels públics.
Els de més èxit són el del Mercat públic i el del carrer Tetuan, el primer com a servei del Mercat i el segon per la proximitat a l'Ajuntament i a la Rambla.
Els privats estan situats a zones pròximes a supermercats i tenen una bona ocupació durant les hores puntes i els caps de setmana.
Des de l'aprovació del Pla General de l'any 1981 a totes les noves edificacions superiors a quatre habitatges és obligatòria la creació d'una plaça d'aparcament per habitatge.
És obligatori crear-les, la qual cosa no significa que qui adquireixi l'habitatge tingui l'obligació d'adquirir també la plaça d'aparcament. En aquests moments resten moltes places d'aparcament als soterranis dels edificis sense ser utilitzades. La disposició del Pla General de crear places d'aparcament als soterranis dels edificis no s'ha acompanyat d'una política exterior d'organitzar la ciutat perquè aquesta no es converteixi en el gran aparcament fix de la majoria dels vehicles que circulen per Vilanova, com està succeint.
Per això, qualsevol política d'Aparcaments Públics ha d'estar acompanyada d'una política de desenvolupament sostenible de la Ciutat, perquè sense haver de recórrer a les prohibicions, els ciutadans es vegin obligats a no estacionar permanentment a la via pública.
Aquest estudi es proposa aportar solucions a aquests problemes, amb la reserva lògica de criteris, polítiques de partits i opinions més qualificades. Només pretén ser un primer document de treball.
La realitat palpable és que la circulació a Vilanova és força caòtica. Aparcar és gairebé impossible. El sistema de connexió interna de la ciutat amb vehicle com a mínim és original, per no dir irracional. La suma de totes aquestes circumstàncies converteixen Vilanova, per als forasters, en una ciutat difícil de ser visitada i la majoria concentren els seus vehicles a la zona marítima per la seva accessibilitat més fàcil.
Per tot el que s'ha manifestat anteriorment, és necessari i urgent preparar estudis i propostes concretes per crear places d'aparcament de diferents tipus.
L'estudi que es realitza només abasta el Casc Urbà i els espais que en ell s'hi troben amb possibilitats de convertir-se en aparcament sense necessitat d'expropiació.
Existeixen tipus de ciutats ideals per a la creació d'una resposta lògica al trànsit sense traumes. La ciutat ideal és la que ha desenvolupat un model de mobilitat urbana basat en una reducció del trànsit rodat pel centre de la ciutat, ha potenciat el transport públic, afavorit els desplaçaments a peu i en bicicleta, creat zones d'aparcament perifèric combinat amb un bon servei de transport urbà que permeti connectar, de manera ràpida, amb el centre de la ciutat i les zones comercials.
La utilització de la via pública com aparcament de llarga duració hauria d'eliminar-se de manera radical, ja que no és lògic que els carrers es converteixin en aparcament de vehicles estacionats molts dies i fins i tot mesos sense moure's i, en altres casos, en llocs de venda ambulant d'automòbils; amb la més gran passivitat de les autoritats que no posen cap tipus de remei als abusos d'aquesta índole. És per això, que s'han de crear noves zones blaves per incrementar la rotació de llocs d'aparcament.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
PROPOSTA D'APARCAMENTS (de color verd al plànol)
Convertir la zona centre (color groc al plànol) des de la rambla
Samà fins al carrer Unió i, des de l'avinguda Balmes, rambla Vidal,
rambla Ventosa fins al carrer de l'Aigua i, carrer Sant Gregori i carrer
Mercaders fins arribar al carrer Unió en zona blava amb la primera hora i
mitja gratuïta.
Aquesta solució afavoriria el comerç del Centre de la Ciutat, les
gestions administratives, la major ocupació del futurs aparcaments
municipals i disminuiria l'impacte de vehicles al carrer i milloraria el
medi ambient.
Convertir la Plaça de les Casernes (9.350 m2) en aparcament subterrani
de dues plantes. (18.700 m2).
Aquest aparcament tindria capacitat per a uns 850 vehicles. Aquest seria
un aparcament d'entrada a la ciutat.
Un altre aparcament d'entrada a la ciutat hauria de ser el de la Plaça
Maristany, segons el plànol que s'acompanya.
Plaça Maristany, avinguda del Ferrocarril, avinguda Víctor Balaguer i
Zona Equipament de l'estació, d'una superfície de 15.065 m2.
Si es construïssin dues plantes, seria un aparcament de 30.130 m2 i
podria donar cabuda a 1.369 vehicles.
Rambla Exposició des del carrer Unió fins a la rambla del Castell,
incloent la rambla del Castell fins al carrer de Sitges. Superfície de
10.520 m2 en total. Si es construïssin dues plantes s'obtindria un
aparcament de 21.040 m2, amb una capacitat per a 956 vehicles.
Aquest aparcament s'hauria d'unir a l'aparcament de la Plaça Maristany,
s'aconseguiria un nucli important d'aparcament subterrani que acostaria
l'estació de FFCC al centre de la ciutat (Carrer de Sitges).
Rambla Samà des del carrer Teatre fins a l'avinguda Balmes. Superfície 9.040 m2, dues plantes: 18.080 m2 d'aparcament amb una capacitat de 822 vehicles.
Aparcament de dues plantes des del carrer Coroleu fins al carrer Unió
per l'avinguda Balmes, rambla Vidal, rambla Ventosa, amb una superfície
de 11.800 m2, dues plantes d'aparcament donarien una superfície de 23.600
m2 amb una capacitat de 1.072 places per a vehicles.
La rambla Samà i l'avinguda Balmes, rambla Vidal i Ventosa unides
tindrien una capacitat per a 1.894 places.
Plaça de l'Ajuntament (superfície de la plaça 2.590 m2) que en dues plantes signifiquen 5.180 m2 d'aparcament amb una capacitat de 235 places per a vehicles.
Al carrer Escolapis cantonada carrer Tetuan, el solar d'equipaments té una superfície de 1.044 m2. Considerant que a la zona es pot edificar B+2Pp, si s'edifiqués un edifici Municipal d'Aparcaments, podríem construir dues plantes soterrànies d'aparcament. La planta baixa com a Serveis Municipals i dues plantes altes com a aparcament. Obtindríem una superfície d'aparcament de 4.176 m2 amb una capacitat de 190 places.
Entre Pare Garí i Dr. Fleming, a la Plaça Charlie Rivel, que connectaria amb l'aparcament de l'avinguda Balmes de superfície 5.400 m2, que en dues plantes significaria un aparcament de 10.800 m2 amb una capacitat de 491 places per a vehicles. Aquest aparcament hauria d'unir-se al de l'avinguda Balmes.
Als Sis Camins, a la zona G, els terrenys contigus a l'Escola Margalló i tota la zona lliure actual, el subsòl podria ser un aparcament. La superfície del solar és de 26.150 m2. Si se'n construïssin dues plantes correspondria a un aparcament de 52.300 m2 equivalents a 2.377 places per a vehicles.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
CONCLUSIONS
Aquest estudi de situació de possibles places d'aparcament, sense haver d'arribar a l'expropiació i tot en via pública, proposa la construcció de 8.367 places en edificis subterranis a excepció de l'edifici del carrer Tetuan cantonada carrer Escolapis.
La política que hauria també d'efectuar-se paral·lelament seria convertir els carrers estrets com són el carrer Pàdua, Correus, Tomàs, Jardí i Teatre en carrers d'un sol carril, amb les voreres més amples i d'una sola direcció. Reforçaríem la zona centre com a de vianants i comercial, donaríem més facilitats als vianants en eixamplar les voreres i suprimir barreres arquitectòniques.
A la Rambla, que és un eix important, al seu dia, fou un altre error històric no construir-hi un aparcament subterrani quan es va arreglar el passeig. En aquests moments la implantació comercial és tan alta i cara que és impossible tenir una via pública d'aquesta índole més de sis mesos tancada i en obres. Els comerciants i els veïns s'hi oposarien, i amb raó, a aquesta magnitud d'obres, circumstància que no succeeix en altres parts de la ciutat. Per aquest motiu es descarta la Rambla Principal com a aparcament subterrani.
Per dur a terme un estudi enfocat cap al futur cal conèixer primerament les prioritats. En el tema de l'aparcament és molt important encertar, ja que la inversió és alta i no s'han de fer aparcaments públics per fer-los, sinó que han d'estar acompanyats d'actituds municipals que facin possible que en el futur aquests aparcaments siguin rendibles.
Com a norma, hauria d'existir la voluntat municipal de reservar en cada Pla Parcial sòl destinat a aparcaments públics.
Preveure en els nous Plans Parcials, de l'Ortoll 1 i 2 i Eixample Nord zones d'aparcament exterior a la Ciutat. Zones Industrials com la Masia Notari i Santa Magdalena.
El PERI que serà immediat és Pirelli Mar, que concentrarà en aquella zona unes 3.500 persones com a mínim; de tota manera entenem que serà superior a la mitjana de Vilanova per la seva situació. En aquest PERI es preveu un aparcament de 300 places segons el Conveni Urbanístic signat per l'Ajuntament. Per l'espectativa de la zona i per tal de descongestionar i reordenar el Passeig Marítim caldrà que se'n promoguin 700 places més en sòl públic.
ANTECEDENTS POBLACIÓ POTENCIAL EL PARC MÒBIL DE VEHICLES APARCAMENTS PROPOSTES CONCLUSIONS PRIORITATS
Prioritats de construcció d'Aparcaments:
Vilanova i la Geltrú, maig de 2001
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
COMISSIÓ DEL TERRITORI, URBANISME, MEDI AMBIENT I MOBILITAT
© Grup Municipal de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
ciu@vilanova.org