ALTRES DOCUMENTS

Pressupost 2004: el pressupost de les tres "i"

Intervencions dels regidors Esteve Orriols i Neus Lloveras
al Ple de de l'Ajuntament del 12 de gener de 2004

ESTEVE ORRIOLS

El grup municipal de CiU dividirà la seva intervenció amb la de la Sra. Lloveras i la meva. El que passa és que vull fer una prèvia perquè per qüestions històriques la Sra. Lloveras no es pot referir al que em referiré.

Em vull referir a la intervenció dels sindicats. M’hi vull referir perquè a títol molt personal, i potser no tant com a portaveu, aquest any farà 25 anys que m’assec en aquests seients, i en tots aquests anys mai havia observat una intervenció de les forces sindicals, és a dir, dels representants dels treballadors, que vostès ja saben i entendran que no estan pas dirigits per cap maquiavelisme personal, en el sentit que ho han fet. I els vull felicitar en aquest sentit, perquè el que han reclamat aquí no són coses noves, són incompliments de vostès, i en les intervencions del Sr. Valls, del Sr. Álvaro i del Sr. Sanabra han fet vostès una interpretació de cinisme polític d’una magnitud desconeguda, perquè el que reclamen aquí els sindicats i els treballadors de la casa és el que vostès van firmar tres mesos abans de les eleccions. Però és que vostès pretenien guanyar les eleccions al preu que sigui? Jo no ho qüestiono ni ho discuteixo, però aquest preu paguin-lo, eh?

Vostès firmen uns increments salarials de l’IPC que no respecten en aquest pressupost, que no estan contemplats en aquests pressupostos. Clar que em poden dir que al mes de novembre ja ho faran, ja es farà una correcció de partides, però vostès parteixen bàsicament de falsedat al moment inicial de l’aprovació dels pressupostos, perquè no contemplen els compromisos contrets amb els treballadors. No amb els amos de les autopistes i de les multinacionals, no, amb els treballadors de la casa, des de dalt fins a baix, amb la brigada, amb la Policia local...

El Sr. Valls em recriminarà, com va fer en l’últim Ple: “home, clar, com que vostè els té aquí, algo ha de dir”. És clar que ho haig de dir i ho haig de dir perquè durant 6 anys vaig dirigir aquesta qüestió i perquè durant 4 anys vaig estar discutint personalment amb aquests senyors de Comissions Obreres, de la UGT, de la Policia local. I no em vaig trobar a cap Ple que em vinguessin a reclamar els compromisos, perquè els vam complir sempre. De tal manera que l’únic que han fet vostès és un cert seguidisme dels acords a què havíem arribat per després tallar els increments econòmics que s’hi contemplaven. És l’únic que han fet. I ho vull deixar aquí. A mi em sembla que segurament d’aquests temes no en podré parlar gaire més anys, i tota vegada que s’ha produït aquesta intervenció, inusitada, evidentment –insisteixo, en 25 anys jo no l’havia vist-, jo sí que vull donar motiu de reflexió, com a mínim, de que a vostès els correspon fer la política d’esquerres, però resulta que el que està estigmatitzat de la dreta, que sóc jo, mai havia rebut les crítiques que avui reben per part d’aquests representants dels treballadors. Dit això, la Sra. Lloveras parlarà del pressupost.

NEUS LLOVERAS

Senyor alcalde, senyors i senyores de l’Equip de Govern, i molt especialment Sr. Sanabra, els vull felicitar perquè com a mínim hem arribat al punt que reconeixen que tenen problemes econòmics molt seriosos. Fins aquí molt bé, però a partir d’aquí s’han de prendre mesures també serioses, i el que han fet vostès, retallant una mica per aquí i una mica per allà, no té res a veure amb un pressupost de contenció. S’han pres mesures sense cap criteri.

Per arreglar els problemes econòmics que tenen en aquests moments, l’única solució és fer una auditoria externa per poder valorar la situació amb exactitud i dissenyar un pla de sanejament, abans de fer el pressupost i no després, com vostè, Sr. Sanabra, ens comentava.

O és que potser creuen que un dèficit de quasi quatre milions d’euros, quan vam tancar l’any 2002, i que l’any 2003 serà encara superior, tal com vostè mateix ens va apuntar, se soluciona retallant, per exemple, 33.000 € de monitors de la piscina municipal, o 185.000 € de neteja viària i d’edificis i de jardineria?

Això no són ajustos, això són reduccions de serveis. I hem de patir aquestes deficiències tot i ser la sisena ciutat més cara d’Espanya, l’any 2002, abans que fessin les últimes pujades de taxes, perquè en aquests moments segurament devem estar bastant més amunt.

Fan aquestes retallades, però al Projecte Neàpolis aquest any hi tornen a destinar 1.200.000 euros. Per altra banda, es veu que els policies municipals ara s’han convertit en recaptadors municipals, perquè incrementen el pressupost de multes i grua en 135.000 €.

El Sr. Sanabra diu que fa un pressupost de contenció, però no ha tingut en compte que té tres milions d’euros de rebuts incobrables que els continua donant com a ingressos previstos i, segons la documentació que vostè mateix ens va lliurar, són els conceptes següents:

 Vaja, que vostès tenen claríssim que són rebuts incobrables, i jo crec que és molt greu que continuïn deixant aquests ingressos com a previstos. És una irregularitat molt clara que té dintre dels pressupostos i que s’hi hauria de fer alguna cosa.

A més, estan més endeutats que mai i continuen finançant totes les inversions amb recursos externs (nou préstec de 3.895.402 €), en comptes de destinar una part dels ingressos corrents a inversió (40-40-20), tal com sempre reclamaven quan estaven a l’oposició i nosaltres sí que fèiem.

És un increment de 14,5 milions d’euros (2.400 milions de pessetes) en l’endeutament, que suposa gairebé un 70% d’increment.

A part d’això, el pressupost que presenten acumularà per a l’any 2004 encara més dèficit, perquè hi continuen havent forces ingressos inflats. Suposo que ha estat l’única manera que han trobat per quadrar el pressupost.

Per exemple:

 Amb només tres partides és previsible que hi hagi un desajust en els ingressos de més de 900.000 euros.

Sr. Sanabra, no em torni a dir que estic fent futurisme, això és fer previsions ben fetes, no futurisme.

Ja en parlarem quan ens presenti la liquidació del 2003.

Per tots aquests motius el Grup Municipal de Convergència i Unió votarem en contra dels Pressupostos Municipals.

Torno a manifestar també des del meu punt de vista que és molt lamentable que no hi hagi hagut cap possibilitat de fer aportacions al pressupost.

ESTEVE ORRIOLS

En la meva intervenció m’he volgut referir a la intervenció sindical, perquè entenc que mereixia una qüestió a part, per un sentiment personal, ja ho he dit, no tant com a portaveu, sinó com a Esteve Orriols, després d’haver negociat tants i tants anys amb les forces dels treballadors. M’ha semblat que ho deixava clar.

En tot cas, perquè em puguin respondre, jo, sobre el fons del que la Neus ha esbossat ara fa un moment, sí que els vull fer saber que, des de la primera còpia del dia 29 de desembre, i única, i després de l’estudi que n’hem pogut fer després de les Comissions Informatives de dimecres, dijous i divendres d’aquesta setmana passada –naturalment hi hem passat el cap de setmana, amb això-, vostès no han volgut tenir una sessió important de debat pressupostari. Per altra banda, era previsible. Però jo, de vostès, tenint la majoria que tenen, hagués estat generós en aquest sentit. En qualsevol cas, cadascú sap el seu. Però després de les nostres anàlisis jo he elaborat el que els vull manifestar. Si no serveix de res és igual, però potser per a l’exercici de 2005 serveix d’alguna cosa.

Jo el qualifico com el pressupost de les tres “i”:

Respon a una improvisació de quadrar els números. D’aquí que les baixes i altes que s’hi produeixen són des d’un punt de vista polític difícilment acceptables, difícilment comprensibles. És una improvisació que no contempla ni els compromisos de conveni col·lectiu, ni els acords sindicals. No hi figuren ni els plans d’ocupació, es redueix la col·laboració social, és a dir, qüestions que afecten a gent necessitada.

Senyors d’esquerres, vostès s’han carregat i retallen el que ajuda a la gent necessitada, i a sobre se’n enfoten. Del que els hi dic no em poden acusar ni un gram de que jo no ho hagués practicat. Aquestes partides nosaltres les manteníem, i ja s’haguessin cuidat vostès de que no desapareguessin aquestes partides, perquè tenien majoria quan jo governava. Se’n recorden? I per què no les tombaven aquestes partides?, perquè feien falta. I per què les tomben ara?, perquè no hi ha un duro al calaix, per això les tomben. Ara, vostès són progressistes d’esquerres. Felicitats.

Deixin-me que, de la mateixa manera que vostès em diuen: “quins collons”, també me n’enrigui del progressisme d’esquerres que vostès practiquen.

La segona “i” és que aquests pressupostos són un insult, com a mínim, a la intel·ligència que ha treballat durant molts anys en aquesta casa. Ja no em vull posar amb els funcionaris que saben de què va un pressupost i com es liquida, i com s’executa i com s’ha de proveir per a l’any que ve. Ells fan la feina que dirigeixen els polítics. Em refereixo a la gent que fa anys que políticament està a dintre d’aquesta casa. Són un insult. La gent haurà d’interpretar-ho de la manera que vulgui. Perquè aquests pressupostos es carreguen les polítiques socials. Vostès mirin les partides, perquè els números canten. Nosaltres fa anys que venim dient que no es pot portar la hisenda tan malament. Quan es portava tan fatal el que ara ha heretat el Sr. Sanabra, que jo desitjo que se’n surti, també ens deien quan anava tan malament que anava molt bé. Sempre ens diuen que va bé. Fins que arriba avui vostè i diu que realment admet que va malament.

Ara me’n vaig a un altre estadi, a la Generalitat, al que diu el govern tripartit, legítim i que jo respecto moltíssim. Diu que han de contenir la despesa per poder fer més inversió. Home, que no vinguin a aprendre a Vilanova, perquè es poden tirar al riu demà mateix. Això ho diuen els diaris, això és públic, ho diu la tele, la ràdio, jo no m’invento res, no faig demagògia. Intento que no em puguin enganxar vostès ni un gram. Nosaltres estalviàvem de l’ordinari i el posàvem a inversions, però al nivell fins i tot excessiu de 300 milions, al mateix temps que donàvem baixes de rebuts incobrables. Vostès tenen un paquet d’incobrables increïble. No donen una baixa. No sé quants anys fa que aquí no es dóna una baixa substancial. És increïble. O tothom paga d’un rigor extraordinari i els padrons són perfectes, o vostès són uns ineptes, que és el que em temo que són.

Això és tant així avui, que les partides que més es ressenten dels números concrets són Serveis Socials –bravo l’esquerra-, la Seguretat Ciutadana –bravo, amb tot el discurs que s’està fent de Seguretat Ciutadana-, i Personal, que no veu reflectits compromisos preelectorals que vostès signen, i que no veu reflectits compromisos històrics que s’han signat sempre. Per aquí comencen vostès a fer polítiques socials d’esquerres? Doncs moltes felicitats, nois. Ara, agafin un cap de setmana, vagin al Montseny i reflexionin i discuteixin i quan vinguin canviïn una mica, perquè si canvien una mica jo els ho votaré tot a favor. Segur, Sr. Álvaro, de la mateixa manera que vostè va votar a favor de la Masia d’en Frederic, que no el grup socialista, que avui és una gran realitat gràcies al grup de CiU amb el suport puntual de vostès i d’IC, no pas del grup socialista.

Retallant aquestes partides, podem parlar de progrés? Perquè és clar, si retalléssim aquestes partides en funció que hi hagués una política fiscal que no castigués massa la gent. Però vostès han vist, per exemple, en el rètol que hi ha aquí a recaptació, al carrer Col·legi, diu: Impostos, Hisenda, i a sota diu: “Lladres”. Vostès parlen amb la gent de quina sensació té de l’aplicació, per exemple, de l’impost aquest de nova obertura, del 75%?. Parlen amb la gent que els costa fer els números? Perquè no tot és Hotel Melià a Vilanova i la Geltrú, no tot és gent que té una disponibilitat extraordinària. I llavors, en comptes de poder dir que ho fan per poder afavorir polítiques socials, resulta que les partides que baixen més són les de Serveis Socials, Seguretat Ciutadana i Personal. El que afecta a la gent. Difícilment en baixa cap de representació. Per a mi aquest progressisme és de boquilla. Uns tenen la fama i els altres carden la llana, que és el cas. I mentre el món sigui així, serà així.

Ja s’ha dit abans que estem en el rànquing de les ciutats més cares en imposició. Això és així, no es pot desmentir. Aquest rànquing estava fet abans que a vostès se’ls acudís aprovar les ordenances fiscals al mes de novembre, que segurament ens situaran entre el tercer i el quart de l’Estat espanyol. I vostès sabran què en fan, d’això, i de quina manera s’ha d’arreglar això. I ho haurien de saber. Fa molts anys que estan aquí, han governat, han estat a l’oposició, han tornat a governar, fa molts anys que tenen experiència i vostès haurien de saber de quina manera no es pot despilfarrar. De la mateixa manera que en qualsevol casa d’aquí i del món saben que els ingressos que tenen els donen unes possibilitats determinades, i que anar més enllà d’això vol dir un esforç important de tots els de la casa, i que més enllà d’això és una temeritat. I això ho fa la gent i ho fan vostès a casa seva, però no ho fan quan administren els recursos dels altres, perquè vostès estan gestionant diner públic, dels demés. I amb l’alegria que ho fan, i a la vista de la liquidació del 2002, que és una dada real, no és política, vostès el diner públic no el respecten gens. Canviïn d’actitud, respectin el diner públic i els tornaré a votar a favor els pressupostos.

Per acabar. Sr. Moral, vostè m’havia mirat de donar lliçons i alguna en vaig aprendre del 40-40-20. Vostè m’ho havia dit aquí moltes vegades i jo li deia que no podia arribar al 20. Ara se n’adona. Jo no els exigiré el 20, però sí que els exigeixo un cert rigor en la despesa.

Finalment, la última “i” és la de la ignorància. Vostès no saben on són i el pitjor és que ni ho volen saber, perquè els ho hem proposat més d’una vegada, i ara diuen que ho volen fer a la Generalitat. Escolti, fem una auditoria per saber on estem. Els 1.200 milions de pessetes que vostès diuen que hi són i no hi són, anem a veure si això és veritat o no. Per què no ho mirem? Els ho hem proposat vàries vegades. Fem una auditoria econòmica. Fins i tot estic disposat a pactar les condicions, encara que no sigui pública, perquè la gent ens faci confiança amb els representants dels ciutadans. Fem una auditoria. Han votat sempre que no. No els interessa saber on són, perquè així van fent el que hi ha i es va vivint bé així, clar. No saben on són i aquest és un símptoma d’ignorància. No saben on anem, perquè els ho hem demanat i proposat, i fins i tot tenen documents del govern meu en aquest sentit: fem un Pla de Sanejament. No costa tant, sabent on som i on volem anar, fer un Pla de Sanejament econòmic. Que és cap pecat? El fa tothom, el fa qualsevol empresa. Però vostès no en volen sentir ni parlar, d’això. Si vostès me l’haguessin exigit, estaria fet. I l’auditoria? Vostè creu que no s’hagués fet?

Es van exigir fer debats a Canal Blau de temes puntuals, i naturalment no estava d’acord amb les condicions i el van imposar, i els vam fer, i sap què van fer vostès quan van entrar? Els van retirar. No hi ha hagut cap més debat. S’ha acabat el debat. Vostès la transparència la veuen només per als altres. Estan acostumats a viure en l’opacitat més absoluta, perquè s’han acabat els debats a Canal Blau. I l’últim símptoma d’ignorància és que ni en volen parlar. És a dir, no saben on som, no saben on anem i a més a més no en volen ni parlar.

Aquest és un document important per a la ciutat que reclama debat, no només amb els grups polítics. Els ho exigeixen els sindicats i per què no la patronal, i per què no les associacions de veïns? Amb el timing que es determini. No volen debat. Dimecres, dijous i divendres ens van informar vostès a Comissió Informativa del que avui aprovem, dels milions que la gent de Vilanova paga i que vostès gestionen. Per tant, ni saben on són, ni on volen anar, ni ho volen debatre.

El paper ho aguanta tot, aquests números s’aguanten sobre el paper. L’interventor, el tresorer, ja saben que això no s’aguanta dret, i també el regidor d’Hisenda deu saber que haurà de fer les modificacions pressupostàries corresponents i que la liquidació pressupostària del 2004 donarà llum, com la va donar la del 2002, com la donarà la del 2003 -i si m’equivoco ja m’ho recriminaran, ja ho acceptaré i demanaré disculpes-, que els pressupostos que vostès fan són erronis, són equivocats, són ficticis, són una cortina de fum.

Ara, hi ha una cosa que vostès tenen que és l’etiqueta, tenen una etiqueta d’esquerres, i això és rendible. No trobo ningú que no em digui que no vol ser d’esquerres, però quan dius el que fan els d’esquerres es comencen a preocupar. Per això la meva lluita i a la vida política que em pugui quedar, sempre he volgut insistir en que les actituds són més importants que les idees, perquè vostès poden ser d’esquerres tota la vida, però no tenen ni idea del que és practicar ser d’esquerres, no en tenen ni idea. És tant així que des del meu punt de vista, personal, vostès han practicat la política fiscal i social més reaccionària que he conegut en els meus anys de dedicació política en aquesta casa, i en són molts, vostès són de facto reaccionaris, de boquilla progressistes. I vostès són uns reaccionaris que titllen de dretes als altres, per confondre justament la seva ineficàcia, la seva ineptitud, que ho és en funció de tot el que he dit i del que demostren pressupostàriament les liquidacions. I a les liquidacions em remeto i eventualment potser a un dictamen del Tribunal de Comptes.

I finalment la seva indiferència amb els compromisos, que potser és més greu, encara, que la ineficàcia i la ineptitud. La seva indiferència amb els compromisos socials, amb els compromisos de ciutat, amb els compromisos escrits. I els números són compromisos. La seva indiferència és la sisena “i”, no he arribat al bíblic de set segurament perquè no he seguit escrivint. No eren tres “i”, n’eren realment sis. I diguin el que vostès diguin, els números canten.

ALTRES DOCUMENTS