Justificació
En aquests moments de comiat que no voldria que fossin llargs, desprès de vint-i-nou anys d'assistir ininterrompudament a totes les sessions que ha celebrat aquest Ajuntament des de la Democràcia Municipal i sobretot ara que acabo aquest trajecte, reivindico públicament la política com una de les dedicacions més nobles i compromeses de totes les que existeixen.
No estic dient que tots els que es dediquen a la política honorin aquesta feina, dic simplement que és una tasca tan imprescindible que no hi ha avenç ni haurà futur sense política i sense polítics que la dignifiquin.
A aquest àmbit, el de la política, hi he dedicat quasi tota la vida, que es diu aviat, el que ha marcat profundament la meva existència i naturalment la dels qui m'envolten.
De les diverses facetes i dels càrrecs que he tingut l'honor d'ostentar, així com de l'experiència que n'he obtingut, us puc assegurar que la municipal és la més sentida, la més directe, la de més proximitat, que no vol pas dir que estigui renyida amb moments entranyables, reconfortants i justificatius dels maldecaps, disgustos i preocupacions, sovint molt permanents.
Vull, en aquest sentit, deixar testimoni de vergonya que uns pocs puguin malmetre tant la feina de tants.
Així doncs avui que la deixo definitivament reivindico la política.
Agraïment
Tinc necessitat també de dedicar uns segons a agrair i reconèixer la paciència i esforç personal que ha fet tanta gent que m'ha fet companyia en el meu trajecte per aquest camí de la política. A la meva família que ho ha viscut des de les tovalles del dia a dia i des del pas del temps. Als pares i al meu pare que m'ho va inculcar tot. Els germans, la Maria i els fills als que no puc pagar la seva comprensió.
Als companys de Grup i de partit que amb tant d'altruisme donen consell i escalf al nostre projecte de catalanisme polític. Un Grup potent i compromès.
Als mitjans de comunicació i els seus responsables que he incordiat per fer arribar més de mil cinc-centes setmanes allò que pel meu Grup Municipal era rellevant.
Als funcionaris i treballadors de la Casa a qui he donat sovint la tabarra. A la Pruvi especialment.
I, com no, als membres d'aquest Consistori que heu coincidit amb el meu relleu. A tots els alcaldes i regidors amb els qui he compartit legislatures en tot aquest procés vital i en aquest temps que ens ha tocat de viure junts defensant cadascú tot allò que crèiem més convenient en cada moment. En aquest sentit la figura del Josep Lluís Vidal i del Grup de Territori m'han estat un suport fora del corrent.
Epíleg
I finalment vull tornar als orígens, a allò que m'ha motivat sempre. No he sabut, no crec que honradament es pugui fer, deslligar el projecte de Catalunya al del servei a les persones i sobretot a intentar fer més fàcil la vida a aquelles que més ho necessiten.
Però sobretot em va motivar i em motiva la llibertat del país que m'ha vist néixer i que ha suportat tants intents de genocidi. Aquest dies mateix revifa l'intent d'aniquilar la diferència que representem pel fet de tenir una llengua i una personalitat diferent que els segles han format i conformat.
A aquesta causa he dedicat tota la vida i no m'és possible abandonar-la. Allà on sigui. Pels drets nacionals de Catalunya. L'any 1979, molt jovenet, des d'aquest mateix recó, quan era més difícil parlar d'això, vaig dir que estava vinculat a la causa de la independència dels Països Catalans. En això i tantes altres coses sento el mateix que aleshores, però quasi trenta anys més gran.
Moltes gràcies a tothom.