Moció sobre el decret llei de presidència de mesures urgents en matèria d'urbanisme i en defensa de l'autonomia local

Catalunya ha estat capdavantera en la cooperació interinstitucional i en la defensa de l'autonomia local. Molts dels nostres municipis tenen una història mil·lenària conjuntament amb la del país. Amb el retorn de l'etapa democràtica, des de la proximitat dels governs locals s'ha actuat incidint en matèries on les competències eren concurrents o compartides amb altres administracions.

Els ajuntaments han actuat sempre en defensa dels seus ciutadans promovent polítiques locals, d'acord amb la seva autonomia institucional i han hagut de planejar i prioritzar moltes accions fruit de la proximitat i malgrat la migradesa dels recursos locals.

Conjuntament amb el Parlament de Catalunya hem impulsat la reforma de l'estatut, veritable norma constituent del nostre marc d'autogovern i amb l'aprovació del nou text els ens locals de Catalunya albiràvem una etapa de col·laboració amb el Govern del país que no de confrontació amb el món local.

Les polítiques d'habitatge son una prioritat que totes administracions i les forces polítiques del parlament hem de consensuar per tal de paliar una mancaça que afecta de forma acusada als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i de forma especial a tots aquells que han d'accedir al seu primer habitatge.

La sol·lució a la manca de sòl per poder generar habitatge assequible, hauria de passar per establir mecanismes de pacte de manera anàloga al que s'ha intentat amb el Pacte per l'habitatge, més que per fórmules impositives i unilaterals com aquest Decret Llei.

Resulta paradoxal que el primer decret llei aprovat a partir del nou text estatutari, el decret llei 1/2007 del 16 d'octubre de mesures urgents en matèria urbanística, vulneri de forma flagrant l'autonomia municipal al impedir als ajuntaments la tramitació del seu planejament com volen. Amb aquest decret es vulnera el principi d'autonomia local per quant el Govern de la Generalitat, de manera unilateral, mitjançant la figura de les àrees residencials estratègiques pot alterar substancialment el planejament general de qualsevol municipi, imposant una voluntat distinta a la continguda en els POUM's, màxima expressió de la voluntat municipal en l'ordenació del propi territori.

Creiem que la importància del contingut que regula aquesta normativa s'hauria de tramitar pel procediment ordinari que l'Estatut estableix pels projectes de llei. La justificació extraordinària i urgent que estableix el govern es només una excusa perquè el govern pugui establir la nova figura de les àrees residencials estratègiques, mitjançant un Decret Llei, sense passar pel debat democràtic i participatiu del parlament de Catalunya.

En relació l'exposat el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l'adopció dels següents

ACORDS

1. Manifestar el nostre rebuig al decret llei 1/2007 del 16 d'octubre de mesures urgents en matèria urbanística, perquè vulnera de forma flagrant l'autonomia municipal i és lesiu pel món local.
2. Declarar que no existeixi cap raó d'urgència que justifiqui que es dicti pel Govern aquesta normativa, amb la forma de decret-llei, figura que l'ordenament jurídic reserva per a circumstàncies de caire excepcional.
3. Manifestar que la sol·lució a la manca de sòl per poder generar habitatge assequible, hauria de passar per establir mecanismes de pacte de manera anàloga al que s'ha intentat amb el Pacte per l'habitatge, més que per fórmules impositives i unilaterals com aquest Decret Llei.
4. Instar al Govern de la Generalitat que respecti la potestat municipal de planificar el seu territori, d'acord amb el principi de subsidiarietat i sense cap tipus d'imposicions, tuteles ni condicionaments, establint els instruments necessaris que garanteixin la participació i el consens entre totes les administracions com a principis que han de regir la formació dels plans supramunicipals.
5. Comunicar l'adopció d'aquests acords als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per instar la modificació d'aquesta normativa i al Govern de la Generalitat com expressió de la disconformitat del món local que veu la seva autonomia municipal amenaçada pel decret-llei dictat "per raons d'urgència" i de quantes actuacions dimanants del text es facin sense el consens local.

Vilanova i la Geltrú, 4 de febrer de 2008

Al Ple de l'11 de febrer de 2008 es vota la moció excepte el punt quart i decau amb els vots a favor de CIU i PP (10), en contra de PSC, ICV-EA, ERC (13) i l'abstenció de CUP (1)

Es vota el punt quart que s'aprova amb el vot a favor de PSC, CIU, PP, ICV-EA, ERC i CUP (24)